Comença a escriure i premeu ENTRAR A LA RECERCA

Adreça: C/Joan Maragall 26, 1er (17002, Girona). Telèfon d’Atenció al Client 972 204 500. Fax: 972 206 666. Email: unitatson@clinicagirona.cat Horari: 09.00 h. a 21.00 h. Direcció Mèdica: Dres. Inés Galofré Bofill i Pilar Santacana Verdet

Presentació

La Unitat de Son de la Clínica Girona sota la direcció de les doctores Inés Galofré i Pilar Santacana és un centre de referència en l’àmbit dels trastorns del son. La Unitat de Son està en funcionament des del 1997. El nostre principal objectiu és proporcionar als nostres pacients un son de bona qualitat. Per aconseguir-ho ja hem tractat i diagnosticat més de 20.000 pacients. La Unitat de Son de la Clínica Girona ha estat acreditada pel comitè espanyol de medicina del son com a Centre Multidisciplinari en Medicina del Son, CMS. Compta amb l’aval de la Sociedad Española de Sueño, SES; la Sociedad Española de Neurología, SEN; la Sociedad Española de Neumología, SEPAR; la Asociación Española de Pediatría, AEP; i la Sociedad Española de Psiquiatría, SEP.

Equip mèdicQuè tractemOn realitzem les proves – Diagnòstic i tractamentCom funcionemProves – Alteracions del son

.

soneta1_s

Equip mèdic

Dra. Inés Galofré

ines_1

FORMACIÓ: 1984-1990 Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (U.A.B) Hospital de la Vall d’Hebron. 1990-1991 Especialista en trastorns de son per la Universitat René Descartes. Diplôme Universitaire: “Phisiologie et Pathologie de la veille et du sommeil”. 1991 Research fellow, Harvard Medical School, Boston, USA, Center for Sleep Disorders, Children’s Hospital, (Dr. Richard Ferber, MD).

ASSOCIACIONS: Membre de la World Federation of Sleep Research Societies. Membre de la SES, Sociedad Española Sueño. Membre de la Societat Catalana de Neurofisiologia, grup de son.

 

Dra. Pilar Santacana

pili_1

 

FORMACIÓ: 1984-1990 Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (U.A.B) Hospital de Sant Pau. 1990-1991 Especialista en trastorns de son per la Universitat René Descartes. Diplôme Universitaire: “ Phisiologie et Pathologie de la veille et du sommeil”. 1991 Research fellow, Harvard Medical School, Boston, USA, Center for Sleep Disorders, Children’s Hospital, (Dr. Richard Ferber, MD).

ASSOCIACIONS: Membre de la World Federation of Sleep Research Societies. Membre de la SES, Sociedad Española Sueño. Membre de la Societat Catalana de Neurofisiologia, grup de son.

Què tractem?

La Unitat de Son de la Clínica Girona estudia, diagnostica i tracta tots els trastorns del son.

La patologia del son inclou totes aquelles alteracions que tenen lloc durant el període nocturn.

Els problemes de son afecten aproximadament al 35% de la població.

proves-son-1

On realitzem les proves?

L’espai on es realitzen les proves està pensat per aconseguir les condicions òptimes de confort i tranquil·litat pel pacient, alhora que permet al tècnic de nit controlar el desenvolupament del registre al llarg del període nocturn.

La Unitat de Son consta de dues habitacions comunicades: El despatx mèdic, que durant la nit fa de laboratori de son i l’habitació on dorm el pacient. La Unitat de Son de la Clínica Girona té tres habitacions independents, equipades i preparades per realitzar registres nocturns, per la qual cosa es poden realitzar estudis a tres persones simultàniament.

Existeix la possibilitat de realitzar, en determinats casos, el registre ambulatori en el domicili del pacient.

Diagnòstic i tractament

La Unitat de Son de la Clínica Girona ofereix un servei de diagnòstic i tractament de tots els trastorns de son. Amb aquest objectiu es realitzen les següents proves:

  1. Visita pel metge especialista en trastorns del Son.
  2. Polisomnografia nocturna.
  3. Polisomnografia nocturna amb aparell de CPAP.
  4. S.L.T. (Test de Latència Múltiple de Son).
  5. Split- night.
  6. Registre ambulatori.

entrada-1

Com funcionem?

 

La Unitat de Son de la Clínica Girona ofereix un servei de diagnòstic i tractament de tots els trastorns el son.

El funcionament és el següent:

El pacient afecte d’un trastorn del son es referit a la nostra unitat pel seu metge de capçalera, especialista (ORL, pneumòleg, neuròleg, …) o acudeix per iniciativa pròpia.

Un metge especialista en patologia del son realitza la primera visita, en funció de la qual es valora si el pacient es candidat a realitzar un estudi del son, polisomnografia (PSG) o es citat a visites successives.

En cas afirmatiu s’informa al pacient sobre el tipus de prova a realitzar, i es programa una nit perquè vingui a dormir a la Unitat de Son.

El pacient ingressa a la Unitat de Son. La PSG té una durada aproximada de 7-8 hores i és controlada durant tota la nit pel tècnic de nit. Els estudis de son es realitzen de dilluns a diumenge.

Els registres de son, PSG, són analitzats i interpretats pels metges especialistes en son, que emetran un diagnòstic, en funció del qual, s’iniciarà el tractament.

El temps entre la realització de la PSG i l’entrega dels resultats és aproximadament de 15 dies.

En els pacients que inicien tractament amb CPAP és aconsellable realitzar un control evolutiu anual. El control permet valorar si l’adaptació a la CPAP és bona, si utilitza l’aparell i si la pressió de CPAP segueix sent l’òptima.

Proves que es realitzen

Polisomnografia nocturna

Un registre polisomnogràfic de nit segueix un protocol estàndard.

El pacient arriba a la Unitat de Son aproximadament una hora abans d’anar-se’n a dormir, entre las 22h. i las 23h.

El tècnic de nit li passa uns qüestionaris, li posa els elèctrodes i sensors, seguint les normes de Rechtschaffen i Kales. Aquestes normes permeten registrar tant l’estat de vigília com els diferents estats de son. Es realitza també un estudi respiratori complert i una pulsioximetria.

El registre es realitza sense interrupció com a mínim durant 7 h. de son

La PSG pot realitzar-se amb ingrés en clínica (condició òptima) sent supervisada pel personal tècnic de nit, o bé pot realitzar-se a domicili.

Per realitzar-se una polisomnografia es registren de forma simultània els següents paràmetres:

  • Electroencefalograma:S’estudia l’activitat cerebral mitjançant elèctrodes de superfície situats en ambdues àrees rolàndiques i àrees occipitals en derivació monopolar. Permet valorar els diferents estats de son, estructura i qualitat del mateix.
  • Electrooculograma:Els moviments oculars s’exploren mitjançant 2 elèctrodes situats a l’angle superior de l’ull esquerre i a l’angle inferior de l’ull dret. Contribueix a identificar la fase de son REM.
  • Electromiograma del mentó: L’activitat electriomiogràfica s’obté amb l’aplicació de elèctrodes de contacte a la regió submentoniana. Permet valorar el to muscular en els diferents estats de son.
  • Registre de moviments periòdics de les cames:S’obté mitjançant un sensor piezoelèctric col·locat a nivell del taló del peu. Necessaris para diagnosticar una síndrome de moviments periòdics de les extremitats (MPE) i una síndrome de cames inquietes (SPI).
  • Electrocardiograma:Es registra una derivació mitjançant elèctrodes de EKG adhesives de un sol ús. Permet valorar alteracions del ritme cardíac en ocasions produïdes per les apnees.
  • Micròfon de roncs:Micròfon miniatura col·locat a nivell de la nou que detecta les vibracions produïdes pels roncs.
  • Sensor de posició:Registra els canvis de posició produïts durant la nit.
  • Flux aeri-naso-bucal:El flux respiratori s’aconsegueix mitjançant un termo-acoblador naso-bucal situat al bigoti. Permet valorar las apnees i el caràcter obstructiu de les mateixes, així com la freqüència respiratòria.
  • Moviments respiratoris toràcics i abdominals:Es registra l’esforç respiratori mitjançant bandes de mercuri ajustades amb velcro a mode de cinturó toràcic i abdominal. Permet distingir les apnees obstructives de les centrals.
  • Pulsioximetria:Sensor fotomètric que es col·loca en un dit de la mà i mesura la saturació de O2 en sang i el pols.

Les dades obtingudes són interpretades pel personal mèdic facultatiu seguint els criteris del “Manual of standarized terminology techniques and scoring system for sleep stages in human subjects de Rechtschaffen & Kales”. De les 7-8 hores de registre s’obté la següent informació:

Estudi i valoració del EEG

  • Estructura i percentatge dels diferents estats de son, histograma i estadística.
  • Estudi respiratori: nombre, tipus i durada de pauses respiratòries, càlcul de l’Índex d’Apnea (IAH).
  • Oxigenació nocturna: nombre de dessaturacions, SaO2 mitja, SaO2 mínima, relació amb les alteracions del flux respiratori.
  • Alteracions del ritme cardíac.
  • Freqüència, intensitat i caràcter postural dels roncs.
  • Estudi de les mioclònies nocturnes de les extremitats inferiors per valorar l’existència de Síndrome de MPE.

Polisomnografia nocturna amb aparell de CPAP

En cas de que el pacient sigui diagnosticat de Síndrome d’Apnea de la Son (SAHOS), es programa una segona nit per realitzar un registre polisomnogràfic.

En aquesta polisomnografia, es registren els mateixos paràmetres que en un registre convencional incorporant un aparell de CPAP (Pressió Aérea Positiva Contínua).

Al llarg de la nit el tècnic de son regula la pressió necessària per eliminar els roncs i les apnees. La pressió òptima serà aquella que, sense ocasionar en el pacient despertars, aconsegueixi normalitzar la respiració i l’oxigenació millorant la qualitat i estructuració del son.

La pressió definitiva la determina el metge especialista en alteracions del son, un cop ha interpretat el registre polisomnogràfic.

M.S.L.T. Test de latència múltiple de son

El M.S.L.T. és una prova que permet valorar la somnolència diürna. Es realitza en el cas de sospitar una hiper-somnolència patològica (narcolèpsia, hipersòmnia idiopàtica…), no relacionada amb el SAS.

La nit abans de realitzar el M.S.L.T. el pacient ingressa a la Unitat de Son on es realitza una polisomnografia.

Al matí següent el pacient és estudiat cada 2 hores seguint un protocol de registre estàndard.

El tècnic li realitza un total de 5 proves consecutives iniciant la primera prova 2 hores després de que el malalt es desperti. Cada 2 hores el pacient es fica al llit i intenta dormir. Es realitza un registre simultani de EEG, EOG i EMG que tindrà com durada màxima 20 min. a partir de que s’inicia el son.

Se valora la latència de son i l’aparició o no de son REM. Pel bon funcionament de la prova es requereixen condicions de silenci i tranquil·litat pel que es realitza en cap de setmana.

Split- night

És una prova en la que es realitza una polisomnografia convencional la primera meitat de la nit, seguida d’una polisomnografia amb titulació de CPAP a la segona meitat.

Es a dir, permet realitzar el diagnòstic i titulació de la pressió de CPAP en un mateix estudi de son.

Està indicada en pacients severs en que la clínica es molt suggestiva de Síndrome de Apnea del Son.

Registre ambulatori

Es realitza una polisomnografia nocturna al domicili del pacient. Indicada en aquells pacients que presenten dificultat important per conciliar el son a la Unitat.

El principal avantatge és que es realitza a casa del pacient. Com inconvenient cal destacar que no és una prova supervisada pel tècnic de son.

Alteracions del son més freqüents

Ronc

Aproximadament un 45 % de les persones adultes ronca ocasionalment i un 25% són roncadores habituals. El problema del ronc és més freqüent en els homes i en les persones amb sobrepès i s’agreuja amb l’edat. El ronc és el soroll provocat en produir-se una obstrucció del flux de l’aire a nivell de la Via Aèria Superior, VAS, creant turbulències d’aire que fan vibrar el paladar tou.

Les persones que ronquen tenen al menys un dels següents problemes:

  • Disminució del to muscular.
  • Augment del teixit faringi, amígdales, adenoides.
  • Una excessiva longitud del paladar tou i de la campaneta.
  • Obstrucció nasal.

El ronc és un problema important a nivell social. El roncador es objecte de crítica per molestar a qui conviu amb ell.

Mèdicament es converteix en un problema quan evoluciona a SAHOS (Síndrome d’apnea). Es important remarcar que la broncopatia per si mateixa no és una malaltia però que quan s’acompanya de somnolència diürna i altres símptomes freqüents en el SAHOS, s’ha d’acudir a una Unitat de Son.

Síndrome d'apnea del son (SAHS)

La Síndrome de Apnea o Hipo-Apnea del Son, SAHS afecta entre el 2 i el 15% de la població general. La seva incidència és tres cops major a l’home que a la dona.

Un pacient té una SAHS quan presenta 10 o més apnees o hipo-apnees per hora de son.

Les apnees es produeixen pel col·lapse total o parcial (hipo-apnea) de la via àrea superior, degut a anomalies anatòmiques i/o funcionals de l’orofaringe. La seva durada ha de ser superior o igual a 10 seg.

L’aparició de apnees repetides durant el son, impedeix entrar en un son profund, necessari per un descans reparador, el que ocasiona, com símptomes principals, somnolència diürna, dificultat de concentració i fatiga durant el dia.

Principals Símptomes de la SAHS:

SAHS Nocturnes:

  • Roncs de forta intensitat, interromputs per silencis respiratoris, apnea.
  • Cessament de la respiració durant el son.
  • Despertars freqüentes durant la nit.
  • Nictúria.
  • Disminució de la libido.
  • Sudoració.
  • Reflux gastroesofàgic.

SAHS Diürnes:

  • Somnolència diürna important.
  • Sensació de son poc reparador.
  • Mal de cap matutí.
  • Boca seca en despertar.
  • Disminució de la capacitat de concentració.
  • Pèrdua de memòria.
  • Hipertensió arterial de difícil control.
  • Canvis de caràcter: irritabilitat, baix estat d’ànim.

Conseqüències de la SAHS:

Els pacients amb SAHS tenen major risc de patir malalties cardíaques, com infart de miocardi, arítmies, accidentes vasculars cerebrals, HTA. I també tenen major risc de sofrir accidents laborals i de tràfic ocasionats per la somnolència diürna a causa del son poc reparador.

Com es diagnostica la SAHS?:

Para diagnosticar una SAHOS el pacient deu ser visitat per un especialista en una Unitat de Son, on se li realitzarà una polisomnografia. La PSG és la única forma d’arribar a un diagnòstic definitiu.

Com es tracta un pacient amb SAHS?

  • En tots els casos es recomana una bona higiene del son: Control i disminució de pes i abstinència d’alcohol i fàrmacs sedants i depressors del sistema nerviós central.
  • Si la SAHOS es lleu, aquestes mesures poden ser suficients.
  • CPAP, (Pressió Aèria Positiva Continua): És el tractament d’elecció en cas de SAHOS moderat i sever. Requereix control i seguiment anual. Mecanisme que actua enviant aire ambiental a una pressió constant que impedeixi l’obstrucció de la via aèria a través d’una màscara nasal. La pressió a d’estar determinada mitjançant polisomnografia nocturna.
  • Cirurgia: La cirurgia faríngia, uvulopalatofaringoplàstia o (UPPP) consisteix a extirpar, en cas d’hipertròfia, part del paladar tou i úvula ampliant el pas de l’aire. Aquesta tècnica està indicada en roncadors i SAHS lleus – moderats.
  • Dispositius dentals d’avançament mandibular.

Insomni

L’insomni és el problema de son mes freqüent. Cada any entre un 20 i un 40% d’adults es queixen de dificultat per dormir, sent un problema important per un 17% d’ells. És més freqüent entre dones i augmenta amb l’edat.

Principals símptomes
L’insomni no és una malaltia específica, sinó un símptoma atribuïble a un gran nombre de processos patològics. El pacient es queixa de fatiga, somnolència diürna, irritabilitat i dificultat concentració.
Una història clínica detallada permetrà determinar la causa per iniciar el tractament.

Normes d’higiene del son :

  1. Horaris de son regulars.
  2. No quedar-se al llit sense dormir.
  3. Evitar la migdiada.
  4. Exposar-se a la llum del sol en llevar -se.
  5. Fer exercici per el matí.
  6. Prendre un bany calent abans d’anar a dormir.
  7. Sopar carbohidrats per la nit.
  8. Evitar l’alcohol al final del dia.
  9. Evitar begudes excitants a partir 16h., cafeïna.
  10. Ambient confortable.
  11. Aprendre a relaxar-se.
  • Les normes d’higiene del son són una eina útil en el tractament de l’insomni i milloren la qualitat del son.

Tipus d’Insomni

Podem classificar l’insomni en funció del moment d’aparició durant la nit:

  • Insomni de conciliació: dificultat per conciliar el son superior a 30 min.
  • Insomni de manteniment: despertars nocturns amb dificultat de reiniciar el son.
  • Insomni de despertar precoç: despertar matinal precoç.

En funció de la durada:

  • Insomni transitori: durada inferior a 1 setmana.
  • Insomni de curta durada: durada entre 1-3 setmanes.
  • Insomni crònic: durada superior a 4 setmanes.
  • Insomni infantil per hàbits incorrectes

 

  • Insomni infantil per hàbits incorrectes

El son és pel nen l’activitat a la que més hores inverteix. Existeix una estreta relació entre els problemes nocturns i les alteracions diürnes de comportament. Les alteracions de son del nen produeixen estrès familiar i disfuncions escolars.

És el trastorn de son més freqüent a la infància. Pot afectar a nens de entre 6 meses i 5 anys. Són nens física i psíquicament normals.
Es caracteritza per una dificultat per iniciar el son, despertars freqüents durant la nit (3-15), amb dificultat per reiniciar el son. Els fàrmacs tenen efecte escàs.
Existeix una adquisició deficient del hàbit del son: el nen no ha après a adormir-se sol. Ha creat associacions errònies amb el son (braços, biberó, llit dels pares…).

El nen té una actitud molt desperta i és mot conscient del ambient que l’envolta.
En augmentar l’edat, augmenten las demandes i empitjora el problema.
Es produeixen trastorns en l’estructura del son: son superficial i fragmentat, hipervigilia.
Nombre d’hores de son insuficient.
S’observen canvis de caràcter en el nen, estan més irritables, inquiets i presenten una major dependència dels pares.

L’insomni infantil desestabilitza l’harmonia conjugal. Es retarda l’hora de ficar el nen al llit sense resultat. Crea un sentiment d’auto culpa e inseguretat paterna respecte el problema i en casos extrems es produeix rebuig patern cap el nen.

La conducta a seguir es la següent:

  • Establir horaris regulars així com jocs i rutines abans d’anar a dormir.
  • Deixar al nen sol abans de que es quedi adormit, es important que las condicions en iniciar el son es mantinguin tota la nit.
  • Un objecte tipus peluix ajudarà al nen a agafar el son.
  • És important respectar el ritme llum/foscor i crear unes condiciones òptimes per dormir.

Trastorns del Cicle Vigília - Son

  • Síndrome del retard de fase

Es caracteritza per mantenir de forma crònica un horari de son retardat en relació al desitjat. Es a dir una dificultat per adormir-se i despertar-se en horaris convencionals amb un inici del son entre la una i les sis del matí. Malgrat les dificultats per agafar el son, aquests pacients presenten un son de durada i qualitat normal. Mantenen un horari estable de son dins de les 24 hores però amb horaris desplaçats.

La Síndrome de Retard de Fase (SRDF) és el problema del ritme circadià més freqüent, i sol manifestar-se a la pubertat; sense tractament l’evolució és crònica i els pacients van a la consulta quan el retard de fase interfereix amb la vida acadèmica, familiar, social o professional.

Principals símptomes:

  • Dificultat per agafar el son i despertar-se pel matí.
  • Somnolència diürna i cansament durant la primera meitat del dia.
  • En vacances dormen sense problema i no presenten somnolència diürna.

 

  • Síndrome Hipernictameral o de lliure curs

Es caracteritza per una absència de sincronització del ritme circadià endogen amb els sincronitzadors de temps externs. Aquests pacients presenten un cicle de vigília/son superior a 24h. Presenten un retard quotidià de l’hora de ficar-se al llit i de despertar-se de una o dues hores per dia, amb un inici del son a horari variable a mesura que passen els dies i un deteriorament periòdic de la vigília.

Representa un 12% dels trastorns del ritme biològic. En les persones amb percepció lluminosa normal es poc freqüent, la seva freqüència és del 50% entre els invidents.

Principals símptomes:

  • Incapacitat de mantenir un horari de son regular.
  • Períodes d’insomni amb somnolència diürna, alternats amb períodes sense cap problema.

Hipersomnies: Narcolèpsia i Hipersòmnia idiopàtica

Trastorns de son caracteritzats per excessiva somnolència diürna.

Narcolèpsia

Es una síndrome de excessiva somnolència diürna associada a manifestacions anormals del son REM.
És una malaltia poc estudiada. La seva prevalença varia entre el 0,0002% – 0,16%. L’edat d’inici està en el 60% dels casos entre els 15 i el 20 anys encara que els seu diagnòstic sol ser molt posterior.

Principals símptomes

Los principals símptomes de narcolèpsia son:

  • Somnolència diürna: En forma d’atacs de son incontrolables, més de 1/dia de durada variable. La somnolència disminueix la seva activitat i capacitat de concentració.
  • Cataplexia: Pèrdua sobtada del tonus muscular sense pèrdua de consciència, ocasionada per un estímul emocional (riure, plors, enuig). Pot ser total o parcial.
  • Al·lucinacions hipnagògiques: Experiències viscudes com somnis que apareixen a l’inici del son. Principalment visuals i auditives.
  • Paràlisi de son: Breus episodis en els que l’individu és incapaç de moure’s en el moment d’iniciar-se el son o al despertar. Experiència molt desagradable.

El son dels pacients amb narcolèpsia és molt diferent del dels pacients normals. La fase REM apareix poc després de que el subjecte s’hagi adormit. Els narcolèptics mostren menys son profund i més despertars durant la nit, així com un augment del son superficial. El que produeix la sensació de nit fragmentada.
S’ha demostrat la predisposició familiar de la narcolèpsia i la incidència de entre un 98% i un 100% d’antígens HLA-DR2 HLA-DQwl, que indiquen la presència de una base genètica específica.

¿Cóm es diagnostica una narcolèpsia?

L’especialista de son realitza un interrogatori del subjecte i familiars. El calendari de son és una bona eina.
Es necessari realitzar una polisomnografia (PSG) nocturna per a descartar un altre trastorn de son seguida de un Test de Latència Múltiple del Son i estudis immuno-genètics.

Hipersòmnia idiopàtica

S’inicia en l’adolescència. Té una evolució crònica i és de caràcter familiar.
El son nocturn està allargat però no fragmentat. El subjecte presenta una dificultat important per aixecar-se pel matí, i sensació de borratxera de son. Existeix un o més episodis de son durant el dia de llarga durada, però que no són reparadors.

 

Síndrome de Kleine Levine

Es una síndrome poc freqüent. S’inicia en l’adolescència, sent més freqüent en homes.

El seu inici pot estar associat a una infecció gripal. No existeix història familiar.

La síndrome de Kleine Levine és una hipersòmnia recurrent, és a dir, cursa a brots, intervals superiors al mes i inferiors a l’any.

Principals símptomes

  • Atacs de son.
  • Augmenta el temps total de son i disminueix la latència del son REM.
  • Parasòmnies, activitat onírica intensa.
  • Trastorn de comportament.
  • Desinhibició sexual.
  • Durada: episodis entre 12h. i 4 setmanes.

Altres hipersòmnies

Mala higiene cicle vigília/son.
Presa crònica de fàrmacs i alcohol.

Hipersòmnia associada a situacions mèdiques:

  • Endocrines: diabetis, hipotiroïdisme.
  • Neurològiques: Tumors cerebrals.
  • Infeccioses: encefalitis epidèmiques, tripanosomiasis, …
  • Psiquiàtriques: depressió.

Parasòmnies

Somnambulisme

El somnambulisme es una parasòmnia que es sol produir a la primera meitat de la nit.

Es la repetició automàtica durant el son de conductes apreses en vigília. S’inicia durant el son profund i pot anar de la simple incorporació al llit fins a la realització de tasques complexes.

En algunes ocasiones durant l’episodi poden auto lesionar-se o lesionar d’altres.

Amnèsia completa pel matí.

Apareixen relacionats amb èpoques d’estrès encara que es poden produir sense causa desencadenant.

L’edat d’aparició més freqüent es entre els 5-12 anys i sol desaparèixer a la pubertat.

Conducta a seguir:

  • Assegurar-nos que el descans és suficient. El cansament pot provocar l’episodi.
  • No despertar-lo durant l’episodi, acompanyar-lo al llit i vigilar-lo.
  • Si els episodis són molt freqüents poden necessitar tractament farmacològic i/o psicològic.

Terrors nocturns

Els terrors nocturns es produeixen a la primera meitat de la nit.
Plor sobtat e inesperat, expressió de por, sudoració i taquicàrdia.
El nen no es conscient de la presència dels pares, mostra un rebuig cap a ells. Està dormit. Al dia següent no recorda l’episodi.
És més freqüent en nens a partir de 2-3 anys.

Conducta a seguir:

  • No despertar al nen durant l’episodi (cedeix espontàniament en 4-5 min.).
  • Vigilar-lo per tranquil·litat dels pares.
  • Si són molt freqüents (més de 3 episodis per nit) és convenient realitzar una polisomnografia per descartar un altre tipus de patologia i precisar la fragmentació del son.

Malsons

Els malsons es diferencien dels terrors nocturns en que apareixen a la segona meitat de la nit i si despertem al pacient mentre els experimenta, pot relatar de forma coherent el contingut dels mateixos. Solen estar relacionats amb algun conflicte diürn i remeten amb la solució d’aquest.

Consisteix en un despertar sobtat amb plors i por. El nen reclama la presencia dels pares.

Edat mes freqüent entre els 3-6 anys.

Solen desaparèixer a la adolescència i en l’edat adulta queden com episodis molt aïllats.

Conducta a seguir:

  • Intentar calmar al nen i reconfortar-lo.
  • Comentar l’episodi i treure-li importància.
  • Si són molt freqüentes i angoixants poden precisar tractament psicològic de suport.

Síndrome de cames neguitoses

Es un trastorn neurològic crònic caracteritzat per sensacions desagradables a les cames i un impuls incontrolable de moure-les quan s’està en repòs.

Afecta al voltant del 5-10% de la població general i més del 80% està sense diagnosticar.
És més freqüents en dones i la seva prevalença augmenta amb l’edat.

Existeix una història familiar positiva en més del 50% dels pacients afectats.

Principals símptomes

  • Sensació desagradable a les cames, freqüentment difícil de descriure (nervis, rampes, coïssor, formigues arrossegant-se, picor, dolor…).
  • Necessitat de moure les cames, quasi sempre en períodes de descans.
  • Els símptomes empitjoren per la tarda i per la nit.
  • Dificultat per conciliar el son i despertar freqüents durant la nit. El 90 % dels pacients pateixen insomni.
  • Amb freqüència s’associa a la Síndrome de moviments periòdics de les cames durant el son.
  • Somnolència diürna i cansament.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies , cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR