Comença a escriure i premeu ENTRAR A LA RECERCA

EL PUNT AVUI: Recordant el Dr. Narcís Solà i Camps

 Reconegut radiòleg de la Clínica Girona i amic

M. CARME RIBAS I MORA*

Ahir a la nit em vaig assa­ben­tar del traspàs del reco­ne­gut radiòleg, ja jubi­lat, de la Clínica Girona, el doc­tor Narcís Solà. Era vidu de la senyora Elvira Pas­cual i Bus­quets, filla del també reco­ne­gut pedi­a­tre Peio Pas­cual (pare), que va ser el metge de la meva infan­tesa i de la de molts giro­nins.

Van tenir tres fills: en Peio, en Narcís i en Pere. Aquest dar­rer, pre­si­dent del con­sell d’admi­nis­tració del Grup Clínica Girona, segueix la car­rera del pare com­par­tint feina amb la filla del que va ser com­pany de feina del seu pare, Dr. Rey­ner. Junts començaren a la Clínica Girona crec el 1965 i ara Yolanda com­par­teix feina amb el Dr. Pere Solà, com ho va fer el seu pare.

El Dr. Solà és un dels met­ges que man­tinc més a les meves reti­nes de la meva època d’ado­les­cent. Suposo que devia ser pels meus pares. Recordo la seva imatge jun­ta­ment amb la del Dr. Rey­ner quan els veies sor­tir de reco­llir les pla­ques de les radi­o­gra­fies amb aquells grans davan­tals que por­ta­ven i la placa que pesava un munt. Va ser un fet que sen­tia per aquests met­ges una sen­sació d’esgo­ta­ment que he recor­dat tota la vida. Pas­sa­ves un matí asse­gut i sols veies entrar i sor­tir i els seus ros­tres expres­sa­ven el can­sa­ment pel tipus de feina. El que ha can­viat és la manera de fer-les.

El 2009 quan se cele­bra­ren els setanta-cinc anys de Clínica Girona al llarg d’un sopar el Dr. Solà va ser home­nat­jat com el facul­ta­tiu amb més anys de dedi­cació al cen­tre i a títol pòstum va ser home­nat­jat in memo­riam l’esti­mat i reco­ne­gut Dr. Abe­lardo Mor Mur, per­sona també molt apre­ci­ada per nosal­tres.

És cert que hi va haver una gene­ració de met­ges giro­nins que cadas­cun en la seva espe­ci­a­li­tat han dei­xat una gran empremta en el món de la medi­cina a la nos­tra ciu­tat. Tinc la segu­re­tat que algú al lle­gir aques­tes línies tindrà un record pel Dr. Solà i pels altres met­ges esmen­tats, ja que a part de grans pro­fes­si­o­nals tenien un tracte molt afec­tiu i pro­per.

Ens ha dei­xat el mes d’abril, i diria que el mateix dia que la seva esposa, Elvira Pas­cual, amb la diferència dels moments tan con­vul­sos que estem vivint d’aquesta pandèmia. A ella la vàrem poder aco­mi­a­dar a la parròquia de Sant Josep de Girona i ara les famílies tenen doble dolor al no poder acom­pa­nyar els éssers esti­mats, però jo des de aquí vull que sàpiguen que quan s’estima de veri­tat el record no es perd mai i estem al seu cos­tat donant-los tot el nos­tre escalf.

Dr. Solà, l’Elvira i els que l’han pre­ce­dit l’espe­ra­ran amb els braços oberts. Entre ells segur que hi haurà el seu sogre el Dr. Peio Pas­cual, pedi­a­tre, el meu metge de quan era petita. Jo li dema­na­ria que qui sap el que ell pen­sa­ria del fet que demà als nens els dei­xen tren­car el con­fi­na­ment. Ho tro­ba­ria bé o mala­ment? Pot­ser algun dia ho sabrem.

Des­cansi en pau.

*Filla dels fun­da­dors de la des­a­pa­re­guda Granja Mora.

Llegir l’article al diari EL PUNT AVUI

L’article en pdf

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies , cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR