EL PUNT AVUI: Recordant el Dr. Narcís Solà i Camps

 Reconegut radiòleg de la Clínica Girona i amic

M. CARME RIBAS I MORA*

Ahir a la nit em vaig assa­ben­tar del traspàs del reco­ne­gut radiòleg, ja jubi­lat, de la Clínica Girona, el doc­tor Narcís Solà. Era vidu de la senyora Elvira Pas­cual i Bus­quets, filla del també reco­ne­gut pedi­a­tre Peio Pas­cual (pare), que va ser el metge de la meva infan­tesa i de la de molts giro­nins.

Van tenir tres fills: en Peio, en Narcís i en Pere. Aquest dar­rer, pre­si­dent del con­sell d’admi­nis­tració del Grup Clínica Girona, segueix la car­rera del pare com­par­tint feina amb la filla del que va ser com­pany de feina del seu pare, Dr. Rey­ner. Junts començaren a la Clínica Girona crec el 1965 i ara Yolanda com­par­teix feina amb el Dr. Pere Solà, com ho va fer el seu pare.

El Dr. Solà és un dels met­ges que man­tinc més a les meves reti­nes de la meva època d’ado­les­cent. Suposo que devia ser pels meus pares. Recordo la seva imatge jun­ta­ment amb la del Dr. Rey­ner quan els veies sor­tir de reco­llir les pla­ques de les radi­o­gra­fies amb aquells grans davan­tals que por­ta­ven i la placa que pesava un munt. Va ser un fet que sen­tia per aquests met­ges una sen­sació d’esgo­ta­ment que he recor­dat tota la vida. Pas­sa­ves un matí asse­gut i sols veies entrar i sor­tir i els seus ros­tres expres­sa­ven el can­sa­ment pel tipus de feina. El que ha can­viat és la manera de fer-les.

El 2009 quan se cele­bra­ren els setanta-cinc anys de Clínica Girona al llarg d’un sopar el Dr. Solà va ser home­nat­jat com el facul­ta­tiu amb més anys de dedi­cació al cen­tre i a títol pòstum va ser home­nat­jat in memo­riam l’esti­mat i reco­ne­gut Dr. Abe­lardo Mor Mur, per­sona també molt apre­ci­ada per nosal­tres.

És cert que hi va haver una gene­ració de met­ges giro­nins que cadas­cun en la seva espe­ci­a­li­tat han dei­xat una gran empremta en el món de la medi­cina a la nos­tra ciu­tat. Tinc la segu­re­tat que algú al lle­gir aques­tes línies tindrà un record pel Dr. Solà i pels altres met­ges esmen­tats, ja que a part de grans pro­fes­si­o­nals tenien un tracte molt afec­tiu i pro­per.

Ens ha dei­xat el mes d’abril, i diria que el mateix dia que la seva esposa, Elvira Pas­cual, amb la diferència dels moments tan con­vul­sos que estem vivint d’aquesta pandèmia. A ella la vàrem poder aco­mi­a­dar a la parròquia de Sant Josep de Girona i ara les famílies tenen doble dolor al no poder acom­pa­nyar els éssers esti­mats, però jo des de aquí vull que sàpiguen que quan s’estima de veri­tat el record no es perd mai i estem al seu cos­tat donant-los tot el nos­tre escalf.

Dr. Solà, l’Elvira i els que l’han pre­ce­dit l’espe­ra­ran amb els braços oberts. Entre ells segur que hi haurà el seu sogre el Dr. Peio Pas­cual, pedi­a­tre, el meu metge de quan era petita. Jo li dema­na­ria que qui sap el que ell pen­sa­ria del fet que demà als nens els dei­xen tren­car el con­fi­na­ment. Ho tro­ba­ria bé o mala­ment? Pot­ser algun dia ho sabrem.

Des­cansi en pau.

*Filla dels fun­da­dors de la des­a­pa­re­guda Granja Mora.

Llegir l’article al diari EL PUNT AVUI

L’article en pdf

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR