Comença a escriure i premeu ENTRAR A LA RECERCA

EL PUNT AVUI: Mor als 73 anys el metge de la Clínica Girona Eduard de Ribot i Mundet

 Membre d’una nissaga de metges, va ser cap dels serveis de medicina interna del centre

 En destaquen la seva vessant humana amb la gent gran

SOCIETAT – GIRONA – 23 març 2020

G. BUSQUETS ROS – GIRONA

“No tenia hores, sem­pre pen­dent, fins que es va jubi­lar”, expli­ca­ven, ahir a la tarda, fonts de la Clínica Girona fent referència a la dedi­cació i vocació de ser­vei de qui va ser durant més de qua­ranta anys un dels met­ges de referència del cen­tre i cap dels ser­veis de medi­cina interna. El metge gironí Edu­ard de Ribot i Mun­det (1946-2020) va morir ahir als 73 anys, víctima d’una llarga malal­tia.

El pre­si­dent del Col·legi de Met­ges de Girona, Josep Vila­plana, des­ta­cava la faceta humana d’Edu­ard de Ribot. Metge amb l’espe­ci­a­li­tat de medi­cina interna, es va dedi­car ple­na­ment, asse­nya­lava Vila­plana, a la “medi­cina assis­ten­cial”, ja que no va fer mai docència ni recerca. “Era molt cone­gut a Girona –recal­cava Vila­plana– i molt esti­mat, sobre­tot per la gent gran”, ja que “tenia molta cura dels paci­ents”.

Edu­ard de Ribot era fill, germà i pare de met­ges. Estava casat amb la també met­gessa Rosa M. Martínez i, dels sis fills del matri­moni, tres són també pro­fes­si­o­nals de la medi­cina: dos fills, Edu­ard i Dani, són odontòlegs i una filla, Rosa Maria, és inter­nista.

Era fill d’Edu­ard de Ribot i Bat­lle (Girona 1912-1991), que va ser el pre­cur­sor d’una nis­saga de pro­fes­si­o­nals de la medi­cina. Els De Ribot van ser una de les famílies de met­ges giro­nins reco­lli­des en el lli­bre Met­ges, clíniques i hos­pi­tals que l’edi­to­rial Gavar­res va publi­car el desem­bre del 2016. “El pare vivia la medi­cina amb passió, i això es trans­me­tia”, expli­cava en el lli­bre Con­cepció de Ribot –ger­mana d’Edu­ard de Ribot i Mun­det i també met­gessa–, una frase que resu­meix els motius per què una vin­tena de mem­bres de la família estan vin­cu­lats amb la medi­cina. Edu­ard de Ribot i Bat­lle va ser també, segons es des­taca en aquest lli­bre, un metge com­promès amb Girona. El 1945, va ser pen­do­nista d’honor dels mana­ies i, vint anys després, un dels impul­sors del col·legi Bell-lloc del Pla. El cro­nista ofi­cial de Girona, Enric Miram­bell, mort fa menys d’un mes, recor­dava en el lli­bre, l’exer­cici de la medi­cina d’Edu­ard de Ribot i Bat­lle, des­ta­cant-ne l’“ull clínic”. “El malalt hi tenia plena con­fiança. No estal­vi­ava temps ni paciència fins arri­bar al fons de la qüestió que havia de trac­tar.”

LA FRASE

Era molt estimat, sobretot per la gent gran, ja que cuidava molt bé dels seus pacientsJosep VilaplanaPRESIDENT DEL COL·LEGI DE METGES DE GIRONA

LA DATA

1974-2018Anys que va estartreballant a la Clínica Girona i en va ser cap de l’àrea de medicina general

Llegir l’article al diari El Punt Avui

L’article en pdf

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies , cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR