Comença a escriure i premeu ENTRAR A LA RECERCA

DIARI DE GIRONA. Cartes: Agraïments en nom de l´Evelyne Desset

Cartes / Diari de Girona

15 de juny de 2018 / Àstrid Desset. Anglès

L´Evelyne, la meva mare, ens va deixar el 6 de juny a l´edat de 68 anys, després de més de 30 anys de lluita contra diverses malalties. Em va ensenyar a lluitar fins al final, entre moltes altres coses.

Sovint ens queixem per coses insignificants i avui vull fer precisament el contrari: agrair la tasca de molta gent que la va conèixer i ajudar.

Des de feia un temps, ella i jo parlàvem sovint de tots vosaltres: de tota la gent del Servei de Diàlisi de la Clínica Girona, que la vàreu assistir durant deu anys, del Dr. Bronsoms, que li feia brometes per alegrar-li la sessió, dels Drs. Terrades, Bernat, Elena, de la Carme (una de les poques que s´atrevia a plantar-li cara ja que la meva mare era «molt ella»), de la Sílvia d´Anglès (la seva infermera preferida i amiga) i de totes les infermeres que l´ajudaven i eren amables amb ella.

També parlàvem del personal del transport sanitari que la portava a diàlisi (no recordo el nom, però recordo un senyor una mica més gran que jo i una noia jove i guapa). Darrerament sempre venien els mateixos i van viure molt de prop la seva davallada.

Em comentava moltes coses sobre el personal de la Residència Sant Salvador d´Horta, on va passar els darrers mesos: estimava molt la directora i amiga, la Marta, però també parlava de l´Àngel (del qual deia que només li faltaven les ales), de la Ivet, tan tendre amb rissos preciosos, d´en Lluís, tan atent, de l´amabilitat en general de totes les cuidadores i infermeres, de la Joana i la Farners de recepció. I no s´oblidava dels que la van ajudar a allargar l´ingrés a la residència, intentant mantenir al màxim l´autonomia a casa seva: la Teresa, amiga i veïna, en Dani, l´Aza i abans la Raquel, que la van assistir en el seu dia a dia. Sovint, preguntava per tots vosaltres i jo li deia: «T´envien molts petons i records».

Ara ja descansa en pau i, sigui allà on sigui, segur que us ho agraeix. Però la que us ho agraeix des del cor, amb llàgrimes als ulls mentre escric aquestes línies, soc jo. En un món ple de dificultats i de vegades inhumà, sort que hi sou. Mentre hi hagi gent com vosaltres, en aquest món hi haurà esperança.

 

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2018/06/15/cartes/919197.html

La pàgina del DdG amb la carta, en pdf

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies , cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR