Comença a escriure i premeu ENTRAR A LA RECERCA

EL PUNT AVUI: Vint anys redefinint la carretera Barcelona

  • La reforma del principal eix viari de Girona ja havia de ser un dels grans projectes del mandat 1999-2003
  •  Les obres del TAV i la crisi han aturat les actuacions que s’hi han fet
  •  La Clínica Girona i l’institut Ermessenda, claus de la imminent transformació

La imminent posada en marxa de les obres per a la construcció de la nova Clínica Girona –a les quals hi ha associat un projecte de reurbanització de bona part de l’entrada sud– donarà el tret de sortida a la transformació d’una via clau a la ciutat que ha vist endarrerida la seva redefinició durant gairebé dues dècades: primer, per les obres del tren d’alta velocitat (TAV); després, per la crisi econòmica.

La reforma de la carretera Barcelona ja havia de ser un dels grans projectes dels primers anys del segle XXI, i finalment serà uns 20 anys després quan es començarà a fer visible la transformació, no només amb l’obertura de la clínica, prevista per al 2020, sinó sobretot amb els projectes urbanístics que es faran per racionalitzar-hi el trànsit i fer-la més atractiva per als vianants. A més, l’obertura del nou institut Ermessenda a l’antiga fàbrica Simon el curs 2019/20 revitalitzarà una altra part de l’entrada sud. Quedarà pendent la zona situada entremig. De fet, l’alcaldessa Marta Madrenas va subratllar fa uns mesos que la conversió de la carretera Barcelona en avinguda –que s’ha marcat que sigui el seu gran projecte polític com a alcaldessa– es preveia executar-la “de mica en mica” i més de cara al mandat 2019-2023 que a l’actual.

Projecte frenat el 2002

La reforma de la carretera Barcelona ja havia de ser un dels projectes clau del mandat 1999-2003 –que va començar amb Joaquim Nadal a l’alcaldia, després substituït per Anna Pagans–, però l’anunci de les obres del TAV i sobretot del cobriment de les vies del tren convencional van deixar el projecte –que es va redactar però mai es va aprovar– en stand-by.

El febrer del 2002 es va anunciar que el projecte ja estava redactat, però que calia reestudiar com l’afectaven les novetats ferroviàries anunciades per Foment. Es va explicar que la remodelació prevista, que pujava a més de 12 milions d’euros, afectava des de la plaça Marquès de Camps fins a l’Avellaneda. En el tram entre l’Hipercor i Mas Gri, que era on més es preveia actuar, s’hi incloïa una rotonda al trencant del Melià, l’habilitació d’un carril bici, l’ampliació de les voreres i també la plantació d’arbres.

El gran projecte del 2010

El juny del 2005, la promotora Desarrollos Inmobiliarios Fluvià va anunciar la compra del 80% de les naus industrials que hi havia en aquesta zona sud de la carretera Barcelona. La immobiliària i el propietari van signar un conveni en què es comprometien a abandonar les instal·lacions com a màxim el 31 de desembre del 2009, i es va engegar la redacció d’un gran projecte per a la zona.

En aquell moment, Girona creixia cap allà, i la conjunció de diverses necessitats de ciutat –mobilitat, equipaments, creixement de població…–, unides a la disponibilitat d’espai que hi havia al sud, van donar peu a la proposta de fer un desenvolupament ambiciós a gran escala. El desembre del 2009, 24 empreses van presentar els seus projectes per redactar el pla de millora urbana (PMU) del sector i l’abril del 2010 es va fer públic el guanyador. El projecte incloïa un edifici singular per a un hotel, una zona comercial, cinc blocs d’onze pisos d’altura, un parc urbà sobre les vies –encara es preveia que el tren convencional es fes subterrani– i també tot un passeig amb voreres amples i arbres. En la part residencial, es preveien entre 700 i 800 pisos (per a uns 2.500 veïns).

L’esclat de la bombolla immobiliària és la principal causa que no s’arribés a fer: la promotora va acabar en fallida i el 2013 les naus abandonades van anar a parar a mans dels bancs. Aquell mateix any, a més, es va confirmar del tot que la via del tren convencional no es faria subterrània i això també era un element clau del projecte.

 

Degradació de les naus

El projecte no es va executar, però els antics propietaris de les naus són fora des de finals del 2009, i això ha comportat una gran degradació de la zona. Saquejos, pintades a les parets, tones de brossa, mal estat de les naus… A principis del 2013, fins i tot se’n va haver d’enderrocar una (la de l’antiga Citroën) per motius de seguretat –havien robat part de les columnes que la mantenien en peu–. Des de fa temps, a més, hi ha gent sense llar vivint en algunes de les naus abandonades.

La crisi econòmica ha fet que durant tot aquest temps no hi hagi hagut nous projectes immobiliaris. El juny del 2014, la Clínica Girona va anunciar que hi ubicaria la nova seu, i a partir d’aquí l’Ajuntament va veure l’oportunitat d’impulsar la dignificació de la zona.

 

Projecte actual

La imminent construcció de la clínica va lligada a la reurbanització de la part més al sud del tram. Així, si entre la rotonda de Mas Gri i l’Hipercor hi ha un quilòmetre, el tram afectat pel projecte són aproximadament els primers 400 metres –fins a l’antiga nau de la Ferreteria Puig, que queda davant de l’autoservei de rentatge de cotxes La Balena–. A més de la clínica, s’hi preveu un parc, un solar on es podrien construir habitatges i dos petits solars lliures més al costat de la gasolinera. També inclou un vial de serveis a la part posterior –i dos enmig de les illes– i un carril bici a la part frontal.

L’altre element clau de la transformació de l’entrada sud ha de ser el nou institut Ermessenda, que s’obrirà el curs 2019/20 a l’antiga Simon, cap a l’altra punta de la zona. No hi ha, però, un projecte conjunt per a tot i, de fet, queda tota una zona al mig –d’un xic més de 250 metres de llargada, que inclou també diverses naus en mans de bancs– on per ara no hi ha previst res.

 

MÉS ZONA COMERCIAL AL SUD

Leroy Merlin i Esclat impulsaran Can Turon

Un altre dels canvis que es faran a l’extrem sud del carrer Barcelona de Girona és l’obertura al sector de Can Turon –que fa anys es va intentar potenciar amb el PC City– del primer Leroy Merlin de la demarcació i del quart hipermercat gran Esclat –el primer que no és a la costa–, cosa que suposarà no només la revitalització d’aquest sector, sinó també l’ampliació de la zona comercial del sud de Girona. De fet, aquest nou sector comercial servirà de pont entre la zona comercial que hi ha al barri de l’Avellaneda i la del Mas Gri (Decathlon, Bauhaus i Media Mark).

Es tracta, a més, del canvi més imminent que es viurà a la zona sud de la ciutat. El mes passat ja van començar les obres d’urbanització per tal de dotar la zona dels serveis necessaris d’enllumenat, clavegueram i subministrament d’aigua potable, i també per facilitar-hi l’accés. Es calcula que duraran mig any. També han començat els treballs per construir el Leroy Merlin. La coneguda empresa dedicada al condicionament de la llar va obtenir la llicència d’obres al novembre i la seva intenció és obrir la botiga, de 10.000 metres quadrats, aquest mes de juny. Pel que fa a l’hipermercat Esclat, que va obtenir la llicència a principis de gener, té previst obrir cap a finals d’any. La botiga tindrà uns 4.200 metres quadrats (als quals cal sumar-ne uns 1.500 més de magatzem).

 

EL GUANY D’UNA PLAÇA

Canvis urbanístics a l’entorn de l’Hipercor

Les obres d’ampliació de l’Hipercor, pendents dels últims tràmits des de fa temps, també comportaran canvis destacats en l’aspecte urbanístic. D’una banda, la plaça Salvador Dalí –que ara és un laberint d’escales i zones a diferents nivells, amb la part principal enfonsada– s’elevarà fins al nivell del carrer Barcelona, gràcies a l’ampliació de les plantes inferiors (del pàrquing i de l’àrea d’alimentació) del centre comercial –tot i que l’ampliació principal serà la construcció de dos pisos més en part de l’edifici principal–, cosa que permetrà que la ciutat “pugui treure molt més profit que fins ara” de la plaça, segons destacava fa uns mesos el regidor d’Urbanisme, Joan Alcalà. Es calcula que les obres d’ampliació de l’Hipercor duraran entre 24 i 36 mesos. Per tant, si comencessin en els pròxims mesos, estarien enllestides el 2020. El projecte, a més, inclou una nova configuració de la cruïlla de l’altra banda del centre comercial que permetrà girar a l’esquerra als que entren a Girona cap al carrer Martí Sureda, que enllaça amb Sant Narcís. En aquest punt, fa anys s’havia parlat de fer-hi una rotonda, però es va descartar.

Ja més cap al centre, la carretera Barcelona també ha de viure en els pròxims anys la millora d’una altra plaça adjacent, la plaça Espanya (davant de l’estació de tren), i ja es va fer l’any passat la reforma de la plaça Marquès de Camps.

Llegir la notícia al diari El Punt Avui

La notícia en pdf

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies , cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR