Comença a escriure i premeu ENTRAR A LA RECERCA

DIARI DE GIRONA: “Agraïment des de les entranyes”

“Cada dia té més importància el coneixement de la higiene, el coneixement de la infermeria; en altres paraules, l’art de mantenir-se en estat de salut, prevenint la malaltia, o recuperant-se’n. Se’l reconeix com el coneixement que tothom ha de tenir -diferent del coneixement mèdic, propi solament d’una professió” (Florence Nightingale, 1820-1910).

Quan es passa per un tràngol de salut, se sol fer allò que fa uns pocs anys se’n deia “una revisió de vida”. Del sotrac que jo estic passant n’extrec tres conclusions d’urgència. No són cap novetat, només són tres constatacions en veu alta: 1) Constatació que l’atzar és més poderós que la llibertat; que la nostra dimensió és microscòpica; que la vida és una aventura que només coneix present però que cal vestir-la d’alguna esperança; 2) confiança en la ciència, en el coneixement mèdic, en l’estudi, la investigació i la tècnica i en definitiva en la feina de l’home per a l’home; 3) Necessitat de fer en aquesta pròrroga que la vida ens concedeix de tant en tant quelcom més per als altres, per al proïsme.

Del primer i del tercer apartats, ja me n’ocuparé un altre dia. El que vull expressar avui és l’agraïment i la confiança en la ciència, en la medicina, en la sanitat i en els professionals gironins que hi treballen. A tots ells, admiració, respecte i agraïment. Començant pel Dr. Joan Ribot Pérez, internista de la Clínica Bofill i grandíssim metge vocacional, a qui dec un diagnòstic encertat i precoç, una orientació eficaç i una impagable professionalitat; i continuant pel Dr. Ramon Farrés Coll, eminent cirurgià i proctòleg, metge de vocació i persona de molts quirats.

Però, també, i especialment, vull mostrar admiració, respecte i agraïment al personal sanitari que atén els malalts a la Clínica Girona. Al personal de l’UCI: als Drs. Porcar i Espinosa, a les infermeres i auxiliars (amb menció especial a la Cèlia), als zeladors i zeladores; al personal de la planta 7a: a la Isabel, a la Gemma, a la Fina, a la Carmen M., a la Carmen R., a la Sandra, a la Yurisel, a l’Emília, a la Maria Àngels, a la Maria do Carmio, a la Marta, a en Pablo i a la Noemí. A tots ells, a totes elles, admiració, respecte i agraïment.

Fa 36 anys també vaig estar ingressat a la Clínica Girona. En aquestes tres dècades, l’atenció sanitària als malalts ha canviat radicalment. De poques especialistes i moltes cuidadores (laiques i religioses), s’ha passat a un servei d’infermeria absolutament professional amb personal molt jove, molt ben format, majoritàriament llicenciat a la UdG. El motiu d’agraïment és doble: per la bona atenció rebuda i per la bona feina feta a la Universitat de Girona, la nostra.

Nota informativa en PDF


Més info: Llegir l’article al Diari de Girona
Font: Diari de Girona

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies , cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR