DIARI DE GIRONA: Entrevista al Dr. Omar Andrés Navarro: «Quan s’implanten els «stents», la cama del pacient torna a reviure»

La Clínica Girona va ser la primera de Catalunya a tractar la malaltia arterial perifèrica a través de la implantació de stents (uns dispositius metàl•lics que aconsegueixen dilatar l’artèria i restaurar flux de sang amb el mínim d’agressivitat per al malalt) farmacoactius, és a dir que alliberen una substància que impedeix la posterior
inflamació de l’artèria i allarga la durabilitat d’aquest dispositiu.

– Des de principis d’any el doctor Omar Andrés, juntament amb el doctor Joan Baptista Amado, han tractat cinc pacients afectats per aquesta dolència. Sovint es relaciona la malaltia arterial perifèrica amb una dolència del cor, però no és ben bé així, oi?
– Efectivament quan es parla d’obstrucció arterial la gent ho relaciona amb les artèries del cor, però en el cas de la malaltia perifèrica l’obstrucció es produeix a les extremitats, generalment a les cames. Aquestes s’obstrueixen i impedeixen que el rec sanguini arribi a les diferents parts de les cames. Si en aquesta part de la cama no hi arriba sang, no hi arriba vida i es comença a morir. Si la malaltia arterial perifèrica no es tracta, el pacient pot perdre una cama com a conseqüència d’una gangrena o necrosi.

– Quins son els mètodes d’intervenció quirúrgica per evitar que el pacient arribi fins aquest extrem?
– Fonamentalment n’hi ha dues. La primera és fer un bypass que consisteix a obrir el malalt, fer cirurgia, i fer passar la sang per un conducte paral•lel a l’artèria que està obstruïda per permetre’n la circulació. Això requereix una anestèsia (que pot ser regional o general), entre cinc i set dies d’ingrés de mitjana, cicatrius etc. En canvi els stents son uns dispositius cilíndrics de metall, similars a una molla que s’introdueixen a la zona obstruïda a través d’una via. Aquest stent s’obre a través d’un petit inflable i manté l’artèria dilatada. L’avantatge és que l’anestèsia és local, no s’ha d’obrir el pacient. És el que anomenem cirurgia minimament invasiva, o cirurgia endovascular.

– Fa molt temps que s’utilitzen els stents?
– Aquesta tècnica ja fa uns quinze anys que s’utilitza. Però al llarg del temps ha anat evolucionant, ja que els primers stents inflamaven les artèries, un fet que a la llarga acabava provocant una nova obstrucció. Llavors es van crear els stents farmacoactius, que són més flexibles, autoexpandibles i a més incorporen paclitaxel, un fàrmac que impedeix la inflamació de les artèries. Inicialment aquests tipus de stents es van aplicar per les artèries que envoltaven el cor, però últimament se n’han dissenyat per utilitzar-los en malalties arterials perifèriques, i nosaltres crec que hem estat el primer centre de Catalunya a aplicar-los als pacients.

– I això fa que siguin més duradors?
– Exacte, tot i que encara no està resolt al 100 per cent, aquesta és una nova tècnica molt prometedora. El paclitaxel inhibeix la inflamació de l’artèria i fa que els stents durin més. L’avantatge dels stents que hem aplicat a la Clínica Girona és que estan farmacoactivats, i això marca la diferència amb els altres stents i els altres tipus d’intervenció.

– Les intervencions quirúrgiques estan en perill d’extinció?
– La tendència és que la implantació dels stents substitueixi la cirurgia dels bypass. No ho arribarà substituint al 100 per cent perquè la cirurgia sempre serà necessària, però per l’any 2015 es preveu que el 80% de la cirurgia arterial sigui endovascular.

– Causa algun tipus de molèstia la implantació d’un stent?
– Gens ni mica. A vegades la punxada pot provocar alguna molèstia, però no es res important. Al contrari, quan s’implanta l’stent, la cama del pacient torna a reviure i les ferides que tenien per la isquèmia es guareixen, i la cama torna a funcionar com abans. Amb els stents, salves la cama d’un malalt, ja que si no desgraciadament poden acabar amputades.

– Quins són els símptomes per detectar la malaltia arterial perifèrica?
– Quan es realitza un esforç, com ara caminar, les zones de les cames necessiten molta sang. Si hi ha una artèria obstruïda, aquesta sang arriba amb més dificultat i llavors és quan apareix el dolor i la persona s’ha d’aturar perquè li passi. Això s’anomena claudicació intermitent, també dit «síndrome de l’aparador» perquè la persona s’ha d’anar parant cada poc temps pel dolor. Si no es tracta, arriba un punt en què aquestes claudicacions intermitents es converteixen en constants i el mal apareix quan la persona està quieta. Aquí la cama t’està dient que s’està morint.

– Quins son els factors de risc que causen aquesta malaltia?
– Principalment, l’edat, el colesterol, la diabetis, la hipertensió, però sobretot el tabac. L’edat és l’única cosa que no podem prevenir, però totes les altres coses són evitables. Si ens cuidem des de joves, és molt difícil que desenvolupem la malaltia. En aquest cas, els homes són molt més propensos a tenir malalties arterials perifèriques que les dones, entre altres coses, perquè durant molt de temps han portat un estil de vida més saludable.

Nota informativa en PDF


Font: Diari de Girona

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR