Comença a escriure i premeu ENTRAR A LA RECERCA

La incontinència d’orina femenina

La incontinència urinària es defineix com pèrdua urinària, independent de la micció, que es produeix en un lloc inadequat i que representa un problema social i de qualitat de vida pel qui el pateix. (ICS-International Continence Society)

La incontinència d'orina femenina

Què és i a qui afecta?

La incontinència urinària es defineix com pèrdua urinària, independent de la micció, que es produeix en un lloc inadequat i que representa un problema social i de qualitat de vida pel qui el pateix. (ICS-International Continence Society).
Pot aparèixer en persones sanes com associat a diverses patologies.
La prevalença de la I.U. oscil·la entre un 5 i un 49% en funció dels diferents estudis.
Els estudis epidemiològics demostren que és un problema més freqüent en dones i que la incidència augmenta segons el nombre de fills, amb l’aparició de la menopausa i lògicament l’edat.
Es considera que afecta a un 10-15% de més grans de 65 anys a la comunitat, a un 30-40% dels hospitalitzats i a un 50-60% dels pacients institucionalitzats.
Els estudis epidemiològics suggereixen també que malgrat l’alta prevalença de la I.U., la veritable extensió del problema està infravalorat arribant inclús a afirmar que fins un 50% dels pacients no consulten el seu metge malgrat patir cert grau de I.U. com un problema.
No podem caure en el parany de considerar-ho un “procés normal de la vellesa”, acceptant la situació i aprendre a conviure amb ella (compreses, etc)

Qualitat de vida

Un dels aspectes més importants al que es fa referència la definició de I.U. de la I.C.S. és la disminució de la qualitat de vida del pacient. El fet que aquest no busqui atenció mèdica té importants efectes a nivell social, domèstic, sexual, físic, psicològic e inclús laboral. Estudis sobre qualitat de vida relacionada amb la salut evidencien que les persones que pateixen I.U. tenen nivells més baixos de qualitat de vida que aquells que no pateixen la disfunció.
El impacte econòmic de la I.U. és també elevat, tenint en compte els costos directes, derivats de la mateixa com diagnòstic i tractament, etc. i el indirectes com absentisme laboral, etc

TIPUS DE INCONTINÈNCIA URINÀRIA

Incontinència urinària d’esforç. Es defineix com la pèrdua o gotegi involuntari d’orina associat a qualsevol esforç que elevi la pressió intraabdominal. Existeixen diferents graus: a petits, mitjans i grans esforços. No existeix en cap cas la sensació de necessitat d’orinar. Es més freqüent en dones que en homes i la seva aparició pot veure’s afavorida per l’obesitat, parts múltiples o la tos crònica.
Incontinència urinària d’urgència: Es defineix com la pèrdua involuntària d’orina associada a una necessitat sobtada e imperiosa d’orinar (Urgència motora). Generalment no permet arribar al WC. També pot existir el desig miccional (urgència sensitiva) que provocarà una micció però en general permet arribar al WC. Segons troballes urodinàmiques, exploració que permet avaluar l’estat del funcionalisme vesico-esfinterià, gold estàndard en el diagnòstic de la incontinència, podem parlar d’hipercativitat del detrusor, hiperreflèxia vesical, si es etiologia neurològica o hiperactivitat del detrusor sense causa detectable (idiopàtica).
Incontinència urinària mixta: Pèrdua d’orina per doble mecanisme. Hiperactivitat del detrusor e incontinència dels mecanismes esfinterians. L’única forma d’identificar-la és practicant estudi urodinàmic.
Incontinència urinària d’origen neurològic: Referent a malalties neurològiques (AVC, Parkinson, Esclerosis Múltiple, etc)
Enuresis: Pèrdua involuntària d’orina durant la son. Freqüent en nens i menys en adults.

TRACTAMENT I TÈCNIQUES TERAPÈUTIQUES

El tractament de la incontinència d’orina ha estat durant molts anys abordat des de molts punt de vista.
La incontinència d’orina deguda a l’esforç ha estat tractada mitjançant la cirurgia amb l’objectiu de reforçar el sòl pelvià, intraabdominalitzar l’uretra i aconseguir un més òptim repartiment de les pressions endovesicals. No obstant l’índex de curació definitiva no es totalment satisfactori, doncs els resultats a l’any decreixen considerablement fins a un 70% de curacions.
Amb el desenvolupament mèdic i més darrerament amb les tècniques urodinàmiques podem fer un diagnòstic més precís del tipus d’incontinència i per tant escollir la millor teràpia possible si s’escau.
Existeixen diferents mecanismes que poden contribuir a la incontinència d’orina com és la hiperactivitat vesical. Utilitzant tècniques d´electroestimulació pelvi-perineal poden guarir-se.
A les múltiples tècniques quirúrgiques pel tractament de la incontinència si ha associat la moderna farmacologia i darrerament
Les tècniques de reeducació del sol pelvià que tenen com objectiu l´identificació, desenvolupament i reforçament d’aquesta musculatura.
Per altre costat aquestes tècniques també modifiquen hàbits miccionals de la persona,afavorint l’autocontrol dins el cercle Continència –Micció – Continència.
L’aparició de la Cinesiteràpia, associada a l’Electroestimulació i en especial el Biofeed-back han millorat les perspectives de curació sense necessitat d’intervenció quirúrgica.

Activitat relacionada: Jornada Sanitària: “Actualització en la Incontinència d’Orina Femenina”
Organitzada: Institut d’Urologia de Girona
Data i lloc: Dia 30 de Gener de 2009 a la Sala d’Actes de Clínica Girona

Deixa un comentari

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies , cliqueu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies

COMENÇA A ESCRIURE I PREM ENTER PER BUSCAR