Un registre polisomnográfico de nit segueix un protocol standard.

El pacient arriba a La Unitat de Son aproximadament una hora abans d’anar-se’n a dormir, entre las 22h y las 23h.

El tècnic de nit li passa uns qüestionaris, li posa els elèctrodes i sensors seguint les normes de Rechtschaffen y Kales. Aquestes normes permeten registrar tant l’estat de vigília com els diferents estats de son. Es realitza també un estudi respiratori complert i una pulsioximetría.

El registre es realitza sense interrupció com a mínim durant 7 h. de son

La PSG pot realitzar-se amb ingrés en clínica (condició òptima) estant supervisada pel personal tècnic de nit , o bé pot realitzar-se a domicili.

Per realitzar-se una polisomnografía es registren de forma simultània els següents paràmetres:

• Electroencefalograma: S’estudia l’activitat cerebral mitjançant elèctrodes de superfície situats en ambdues àrees rolàndiques i àrees occipitals en derivació monopolar. Permet valorar els diferents estats de son, estructura i qualitat del mateix.
• Electrooculograma: Els moviments oculars s’exploren mitjançant 2 elèctrodes situats a l’angle superior de La Ull esquerre i a l’angle inferior de La Ull dret. Contribueix a identificar la fase de son REM.
• Electromiograma del mentó: L’activitat electriomiogràfica s’obté amb l’aplicació de elèctrodes de contacte a la regió submentoniana. Permet valorar el to muscular en els diferents estats de son..
• Registre de moviments periòdics de les cames: S’obté mitjançant un sensor piezo–eléctrico col·locat a nivell del taló del peu. Necessaris para diagnosticar un Sde. de moviments periòdics de les extremitats (MPE) y Sde. de cames inquietes (SPI).
• Electrocardiograma: Es registra una derivació mitjançant elèctrodes de EKG adhesives de un sol us. Permet valorar alteracions del ritme cardíac en ocasions produïdes por les apnees.
• Micròfon de ronquidos: Micròfon miniatura col·locat a nivell de la nou que detecta les vibracions produïdes pels roncs.
• Sensor de posició: Registra els canvis de posició produïts durant la nit.
• Flux aeri naso.bucal: El flux respiratori s’aconsegueix mitjançant un termo-acoplador naso-bucal situat al bigoti. Permet valorar las apnees i el caràcter obstructiu de les mateixes, així com. la freqüència respiratòria.
• Moviments respiratoris toràcics i abdominals: Es registra l´’esforç respiratori mitjançant bandes de mercuri ajustades amb velcro a mode de cinturó toràcic i abdominal. Permet distingir les apnees obstructives de les centrals.
• Pulsioximetría: Sensor fotométric que es col·loca en un dit de la ma i mesura la saturació de O2 en sang i el pols.

Les dades obtingudes són interpretades pel personal mèdic facultatiu seguint els criteris del “ Manual of standarized terminology techniques and scoring system for sleep stages in human subjects de Rechtschaffen & Kales”. De les 7-8 hores de registre s’obté la següent informació:

Estudi i valoració del EEG.

• Estructura i percentatge dels diferents estats de son, histograma i estadística.
• Estudi respiratori: número, tipus i duració de pauses respiratòries, càlcul de l’Índex d’Apnea (IAH).
• Oxigenació nocturna: número de desaturacions, SaO2 mitja, SaO2 mínima, relació amb les alteracions del flux respiratori.
• Alteracions del ritme cardíac.
• Freqüència, intensitat i caràcter postural dels roncs.
• Estudi de les mioclònies nocturnes de les extremitats inferiors per valorar l’existència de Síndrome. de MPE.

En cas de que el pacient sigui diagnosticat de Síndrome d´Apnea de la son (SAHOS), se programa una segona nit per realitzar un registre polisomnográfico.

En aquesta polisomnografia, es registren els mateixos paràmetres que en un registre convencional incorporant un aparell de CPAP (Pressió Aérea Positiva Contínua).

Al llarg de la nit el tècnic de son regula la pressió necessària per eliminar els roncs i les apnees. La pressió òptima serà aquella que sense ocasionar en el pacient despertars aconsegueixi normalitzar la respiració i l’oxigenació millorant la qualitat i estructuració del son.

La pressió definitiva la determina el metge especialista en alteracions del son, un cop ha interpretat el registre polisomnogràfic.

El M.S.L.T. és una prova que permet valorar la somnolència diürna. Es realitza en el cas de sospitar una hipersomnolència patològica (narcolepsia, hipersomnia idiopàtica...), no relacionada amb el SAS.

La nit abans de realitzar el MSLT el pacient ingressa en La Unitat de Son on es realitza una polisomnografia.

Al matí següent el pacient és estudiat cada 2 hores seguint un protocol de registre estàndar.

El tècnic li realitza un total de 5 proves consecutives iniciant la primera prova 2 hores després de que el malalt es desperti. Cada 2 hores el pacient es fica al llit i intenta dormir. Es realitza un registre simultani de EEG, EOG y EMG que tindrà com duració màxima 20 min. a partir de que s’inici el son.

Se valora la latència de son i l’aparició o no de son REM. Pell bon funcionament de la prova es requereixen condicions de silencio i tranquil·litat pel que es realitza en fi de setmana.

El Síndrome de Apnea-Hipoapnea del Son, SAOHS afecta entre el 2 i el 15% de la població general. La seva incidència és tres cops major en l’home que en la dona.

Un pacient té un SAHOS quan presenta 10 o més apnees o hipoapnees per hora de son.

Les apnees es produeixen pel col·lapse total o parcial (hipoapnea) de la via àrea superior, degut a anomalies anatòmiques i/o funcionals de la orofaringe. La seva duració deu ser superior o igual a 10seg.

L’aparició de apnees repetides durant el son, impedeix entrar en un son profund necessaris per un descans reparador, el que ocasiona com símptomes principals, somnolència diürna, dificultat de concentració i fatiga durant el dia.

Principals Símptomes del SAHOS:

SAHOS Nocturns:

• Roncs de forta intensitat, interromputs per silencis respiratoris, apnea.
• Ces de la respiració durant el son.
• Despertars freqüentes durant la nit.
• Nicturia.
• Disminució de la libido.
• Sudoració.
• Reflux gastro-esofàgic.

SAHOS Diurns:

• Somnolència diürna important.
• Fatiga.
• Sensació de son poc reparador.
• Mal de cap matutí.
• Boca seca al despertar.
• Disminució de la capacitat de concentració.
• Pèrdua de memòria.
• Hipertensió arterial de difícil control.
• Canvis de caràcter: irritabilitat, baix estat d’ànim

Conseqüències del SAHOS:

Els pacients amb SAHOS tenen major risc de patir malalties cardíaques, com infart de miocardi, arítmies, accidentes vasculars cerebrals, HTA. Sofrir accidents laborals i de tràfic ocasionats per la somnolència diürna degut al son poc reparador.

Com es diagnostica el SAHS?:

Para diagnosticar un SAHOS el pacient deu ser visitat per un especialista en una Unitat de Son. On se li realitzarà una polisomnografía. La PSG és la única forma d’arribar a un diagnòstic definitiu.

Com es tracta un pacient amb SAHOS?

1. En tots els casos es recomana una bona higiene del son; Control i disminució de pes; Abstinència d’alcohol i fàrmacs sedants i depressors del sistema nerviós central.
   Si el SAHS es lleu, aquestes mesures poden ser suficients.
2. CPAP, (Pressió Aèria Positiva Continua).
   Es el tractament d’elecció en cas de SAHOS moderat i sever. Requereix control i seguiment anual.
   Mecanisme que actua enviant aire ambiental a una pressió constant que impedeixi l’obstrucció de la via aèria a través d’una màscara nasal. La pressió a d’estar determinada mitjançant polisomnografía nocturna.
3. Cirugia: La cirurgia faríngia, uvulopalatofaringoplastia o (UPPP )consisteix en extirpar en cas d’hipertròfia, part del paladar tou i úvula ampliant el pas de l’aire.
   Aquesta tècnica està indicada en roncadors i SAHOS lleus – moderats
4. Dispositius dentals de avançament mandibular.

Definició: Síndrome d’excessiva somnolència diürna associat a manifestacions anormals del son REM.

Principals símptomes

• Somnolència diürna: en forma de atacs de son incontrolables.
• Cataplejía: pèrdua sobtada del to muscular, sense pèrdua de consciència, generalment ocasionada por una emoció intensa, un atac de riure és el factor precipitant més comú.
• Al·lucinacions hipnagògicas: Experiències viscudes com somnis que apareixen a l’inici del son. Principalment visuals i auditives.
• Paràlisi de son: Breus episodis en que l’individu és incapaç de moure’s, és produeixen en el moment d’iniciar-se el son o al despertar. Experiència molt desagradable.
• El son dels pacients amb narcolèpsia és molt diferent que el de les persones normals. La fase REM, apareix poc després de que el pacient s’hagi adormit. Els narcoleptics mostren considerablement menys son profund (estadis 3 i 4) i més alteracions del període de son nocturn tant en forma de despertars, com de més son lleuger (estadi 1), el que produeix la sensació d’haver estat despert gran par de la nit.
• El grau de somnolència associat a narcolèpsia generalment es manté. Predisposició familiar , incidència de entre un 98 y un 100% de antígens HLA-DR2 HLA-DQwl.

Diagnòstic

Es necessari realitzar una polisomnografía nocturna seguida de un Test de Latència Múltiple del Son.

Tractament

El tractament d’aquests pacients requereix:

1. suport psicològic del pacient i de la família.
2. Programació de 2-3 migdiades de 10-15min. Durant el diía coincidint amb els pics de màxima somnolència.
3. Tractament farmacològic dirigit a augmentar la vigília tipus modafinil.

Aproximadament un 45 % de les persones adultes ronca ocasionalment i un 25% són roncadores habituals. El problema del ronc és més freqüent en els homes i en les persones amb sobrepes i s’agreuja amb l’edat. El ronc és el soroll provocat en produir-se una obstrucció del flux de l’aire a nivell de la Via Aèria Superior, VAS, creant turbulències d’aire que fan vibrar el paladar tou.

Les persones que ronquen tenen al menys un dels següents problemes:

• Disminució del to muscular.
• Augment del teixit faringi, amígdales, adenoides.
• Una excessiva longitut del paladar tou i de la campaneta.
• Obstrucció nasal.

El ronc és un problema important a nivell social. El roncador es objecte de crítica per molestar a qui conviu amb ell.

Mèdicament es converteix en un problema quan evoluciona a SAHOS (Síndrome d’apnea). Es important remarcar que la roncopatia per si mateixa no és una enfermetat però que quan s’acompanya de somnolència diürna i altres símptomes freqüents en el SAHOS, s’ha d’acudir a una Unitat de Son.